Els Miquelet d’Honor s’atorguen, des de l’any 1988, per acord de la Junta Directiva de la Societat Coral el Micalet a aquelles persones i entitats que, per la seua trajectòria cívica o cultural en defensa de la nostra identitat nacional, en siguen mereixedores.
Des de 2005, coincidint amb el centenari de la Societat Coral el Micalet, es donen de dues formes: a títol individual (persones) i a títol col·lectiu (entitats).
Els guardonats, fins ara, han estat els següents:
Per la seua lluita personal en defensa de l’identitat nacional del País Valencià.
Per la tasca pedagògica duta a terme al llarg de la seua vida, en l’ensenyament del valencià a l’escola i la dignificació de la llengua.
Per la lluita d’un home d’esquerres, defensor del País i precursos de les institucions europees.
Pel bon fer d’un polític honest i honrat. Pel bon fer d’un periodista compromés i conseqüent.
Per tota una vida consagrada i dedicada a la política i la cultura del País Valencià i de les terres de parla catalana.
Per posar la música al més alt nivel… a l’abast de la cultura dels valencians. Per posar-li música a aquest País.
Per tota una vida dedicada a la recopilació lexicogràfica del valencià plasmada en una abundosa obra publicada.
Per la defensa aferrissada de la llengua, des del càrrec de Rector de la Universitat de València.
Per donar a tots els que estimem la llengua eixe tarannà tan personal, eixa màgia tan singular de totes les teues cançons.
Per la lluita incansable en la implantació del valencià a les escoles. Per la lluita mantinguda des dels sindicats de mestres (SET). Per la creació i la tasca d’Escola Valenciana.
Per l’impressionant legat de tota una vida dedicada a escriure… Per la fastuosa riquesa lingüística, una narrativa meravellosa i unes descripcions de paisatges sense parangó.
Per posar el folk valencià als cims més alts… Per fer cultura per al poble des de la cançó, per una lluita compromesa.
Per la defensa de la unitat de la llengua, des del prestigi de la màxima institució docent valenciana.
Per treball de recuperació de topònims i marcació de les vies i senders de les muntanyes valencianes, acostant el medi a tots els ciutadans.
Per una vida dedicada a la investigació històrica. Per la creació dels cursos de valencià de l’ICE de la Universitat de València, amb la voluntat d’incorporar la llengua al nivell universitari.
Per ensenyar el dibuix i les arts plàstiques a generacions de mestres. Per deixar una excel·lent i abundosa obra pictòrica i haver estat sempre un artista compromés, sense oblidar mai les seues arrels.
Per haver dignificat el folklore valencià a través d’Alimara, estudiant-lo, catalogant-lo, ensenyant-lo i divulgant-lo, per a que siga conegut i estimat per la resta del poble.
Per considerar-te un valencià més i demostrar a tothom que són valencians no solament els qui han nascut ací, sinó tots els que hi viuen i treballen al País Valencià i tenen voluntat de ser-ho.
Per dedicar tota una vida a la investigació històrica, ser un escriptor talentós que ha reproduït en la seusa literatura una aproximació històrica dels fets que ens identifiquen al llarg dels segles com a poble valencià.
Per la revolució en la interpretació de la música… Per la metamorfosi produïda en les bandes de música que dirigeixes. Pel teu talent musical.
Per la vostra música… Pels vostres castells, pilars i torres d’hòmens, dones i xiquets, que heu escampat arreu les terres del nostre domini lingüístic.
Per la defensa aferrissada de la llengua i l’organització de concursos on participen milers de xiquets de tot el País Valencià. Per ser el suport d’Escola Valenciana.
Per ensenyar amb dignitat els drets que tots tenim com a poble… Per estar lluitant des de les institucions i mantenir-te exemplarment en la línea política que pertoca, en defensa de la nosta cultura.
Per ensenyar a cantar als xiquets, futur del poble, les cançons populars. Per cantar a les nostres muntanyes, rius i fonts. Per cantar amb eixa candidesa en que sols tu saps fer-ho.
Per la defensa de les terres que la barbàrie ha arrabassat. Per la defensa del paisatge que envolta la ciutat de València i que els depredadors van engolint-se amb el negoci de la rejola.
Per reproduir la nostra història amb la fidelitat que li pertoca, per a que les futures generacions no obliden d’on venim i on volem anar.
Per ésser un professional com cal, defensant des de VilaWeb tots els camps de la informació, donant el punt de vista de la nostra realitat nacional, front a l’ocupació quotidiana que ens envolta.
Per l’activitat incansable, les publicacions com a estudiós i divulgador del dret foral valencià, fent possible la seua actualització i recuperació legal.
Per la lluita mantinguda contra l’especulació del territori… Per la defensa aferrissada de l’entorn del Jardí Botànic, integrant-hi els espais del voltant, amb visió de futur.
La fidelitat al seu País, indestructible al llarg dels seus 101 anys, fa d’en Bausset un exemple per a tots nosaltres. Sense escarafalls, discretament, ens va ensenyar a no defallir en la defensa de la nostra cultura i els nostres drets.
Com a dona i com a valenciana, Didín ens demostra com pots sempre enfrontar-te a allò que hi haja i, sigues on sigues, ací o a París, pots treballar pel teu País; per la teua cultura. Això, al llarg d’una vida, sense descans.
Escola Valenciana és la més gran demostració de com un poble pot treballar organitzadament, de nord a sud del nostre País Valencià, per defensar la nostra llengua i garantir un ensenyament públic, en valencià, de qualitat, laic i arrelat al Medi.
Antoni Miró, alcoià, és la millor representació de l’artista compromés amb el nostre País, la nostra cultura i la nostra gent. Amic dels amics, guarda present memòria d’un altre gran lluitador, l’Ovidi.
Des de Mallorca, ha sigut, al llarg de la seua carrera musical, la gran veu dels Països Catalans. La seua estima pel País Valencià, ens ompli de goig. El seu treball per la nostra cultura, ens esperona a continuar treballant.
El treball d’investigació, rigorós i i discret, que du a terme des de Cocentaina i en altres nombrosos llocs, ens fa sentir orgull d’aquests valencians que ens recorden la nostra història; aquesta història que ens volen amagar.
És alcoiana i una de les autores modernes més importants de literatura catalana. A més, és una persona lluitadora i implicada en nombroses activitats, cíviques i polítiques sempre en defensa dels Països Catalans
En el món de les falles cal destacar el treball i el saber fer de Na Jordana. On la nostra cultura es respecta i es defensa. Les seues falles, els seus betlems, el seu Tirant de lletra, ens fan presents llengua, cultura i tradicions; totes ells nostres. Malgrat que l’encarcarament regnant no sap reconèixer el seu treball, ells, fidels al País, continuen.
D’ell podíem dir que és un dels incombustibles de la ciutat de València. La estima pel País Valencià la seua ciutat i ha fet que, al llarg de la seua vida estudiés diferents aspectes de la història, de la vida de València, teatres, carrers, …
Quan ningú creia, ells van creure. I ens han deixat 20 anys de música per a nosaltres i els nostres fills. Obrint Pas a ajudat a perdre la por a cantar en valencià arreu del món. Ens han fet sentir l’orgull propi per allò que feien ells. Els hem fet nostres.
Els pioners són les persones valentes que ens van obrint camins. Aquest és el cas de Lluís Miquel. Qui ho és, però, ho és sempre. Després d’obrir portes amb la cançó, li les va obrir a molts més al camp de la producció audiovisual i musical amb els estudis Tabalet. Un gran treball pel País que potser no hem sabut valorar bé.
Nascuda a Benimaclet als 80, ha participat a totes les lluites reivindicatives, tant a les del barri, com a les de la ciutat i del País. I sempre, amb la mirada posada en el referent nacional dels Països Catalans.