Els Premis Miquelet 2025, tindran lloc el pròxim 28 de novembre de 2025 a les 19:00h a la seu de la Societat Coral el Micalet.
Premi Miquelet d’Honor 2025
Atorguem aquest guardó a Esperança Camps i Barber, en reconeixement a la seua determinació i compromís en la defensa de la llengua i la cultura catalanes.
Esperança Camps i Barber neix a Ciutadella de Menorca el 21 d’agost de 1964. Com ella recorda: “En aquells anys, l’illa encara no havia començat a rebre l’embat del turisme massiu. Els carrers i carrerons, les festes de Sant Joan, els estius inacabables i salats, la Lambretta i el 600 del pare, el port de Ciutadella, on els seus avis tenien una casa, i les platges blanques” són l’escenari de la seva infantesa.
Entre 1983 i 1988 estudia periodisme a la facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. El mes de gener de 1985 es compleix per fi el seu somni de la ràdio. Comença a treballar a l’emissora Ràdio Sant Cugat, i la primera feina que li encarreguen, en el mateix moment d’aterrar-hi és entrevistar Baltasar Porcel que aquella nit presentava un llibre.
Compatibilitza tota mena de feines a la ràdio amb els estudis, i els estius, quan torna a Ciutadella, treballa a Ràdio Popular de Menorca, que durant molts anys va ser l’única emissora que emetia des de l’illa. Era una feina divertida per a l’estiu, ja que es tractava de punxar música durant set o vuit hores diàries, fer entrar telefonades i entretenir els oients.
L’any 1989 es trasllada a viure a València perquè quan comencen les emissions de la televisió i la ràdio autonòmiques valencianes, aprova les oposicions per a treballar com a redactora a Canal 9 ràdio. I el 1995 aprova unes altres oposicions per a ser redactora a Canal 9 televisió.
A Zero graus explora el llenguatge literari a través de les diferents variants dialectals del català, el 2006 en la variant valenciana i el 2010 reescrita en la varietat menorquina. Encara el 2006 rep el Premi de Narrativa Vicent Andrés Estellés de Burjassot per la novel·la Eclipsi (2007), i dos anys després el Premi El Lector de l’Odissea per El cos deshabitat (2009). L’any 2010 publica, a Palma, un recull de narrativa i prosa poètica sota el títol de Vull casar-me amb tu i altres acusacions. Segueix amb la novel·la breu Col·lecció particular, que apareix el 2012, i a finals del mateix any publica Naufragi en la neu, premiada amb el Premi Blai Bellver de Narrativa de Xàtiva, i amb el Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia de creació literària, el 2014. També el 2014 publica la novel·la Vertigen, escrita conjuntament amb Empar Marco, al segell de nova creació Sembra Llibres.
Esperança Camps ha col·laborat en diversos projectes d’escriptura col·lectiva, amb títols com Subsòl (2010), amb el pseudònim Unai Siset, darrere el qual hi ha un col·lectiu d’escriptors del País Valencià nascut el 2009; o Dotze bitlles i un bitllot (2010), fruit de la Trobada d’Escriptors als Pirineus de l’any 2009, entre d’altres.
El 2015 és nomenada Consellera de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears, càrrec que ocupa fins a l’abril de 2016.
Premi Miquelet d’Honor Col·lectiu 2025
Guardonem El grup ALIMARA per la seua tasca incansable en la preservació i difusió del patrimoni valencià, un pilar essencial de la nostra identitat.
El grup ALIMARA naix l’any 1975 per iniciativa d’un grup de gent procedent del Seminari d’Art Popular de la càtedra d’Història de l’Art de la Universitat de València, regida pel professor En Felip Garín de la Facultat de Filosofia i Lletres de València.
La seua tasca s’ha centrat en la investigació, restauració i difusió del folklore del País Valencià (música, balls, danses, cançons i indumentària) des d’una perspectiva científica que, tot cercant la major autenticitat, no desvirtue ni manipule les manifestacions de la cultura popular de les nostres comarques. Un dels camps als que ha dedicat major atenció i esforços ha estat la difusió de LA DANSÀ, el ball nacional al País Valencià tant en l’àmbit d’investigació, recerca i restauració, com a nivell didàctic donant cada any gran quantitat de cursos teoricopràctics.
Actualment, i al mateix temps que intentem millorar el nostre nivell formatiu, seguim treballant en la recerca i restauració de balls, cançons, festes i costums que es trobaven perduts o en greu perill de desaparició, o manipulació.
Durant l’acte, també reconeixerem els socis i sòcies que celebren 50 anys de vinculació amb el Micalet.
